Fa uns 5 anys que el Francisco i el Julián em van proposar formar part d’un equip de gent que portava anys treballant i fent política per Òdena.
Sense saber molt bé on em ficava, m’agradava la idea de pertànyer a aquell grup de gent, que em va acollir des del primer moment, i que tenien moltes ganes i energia per millorar el que sempre ha sigut el poble que m’ha vist crèixer.
Em van prometre molta feina i bon ambient. I és el que vaig tenir. Però no em van dir que la política enganxa, que és com un verí que si t’entra a la sang és molt dificil d’evitar. Crec sincerament, que per entendre aquest sentiment, s’ha de viure. La satisfacció de veure els resultats de la feina per la que treballes, pateixes i lluites cada día és una de les millors sensacions que et dóna la política.
Des del principi em vaig abocar a treballar per Òdena, aprenent cada dia dels meus companys i sobretot aprenent del meu “pare polític”, Francisco. I de la mateixa manera que dic que en Francisco és el meu “pare polític”, en Julian Lucha és el meu “Tito polític”, ja que gairebé des de l’inici em va proposar afiliar-me al PSC Partit dels Socialistes de Catalunya. Un partit que tenia les bases ideològiques molt semblants a les meves sobre el que era just i millorable per la nostra societat. El PSC m’ha donat l’oportunitat de formar part de l’executiva del Psc Anoia, de formar-me i ampliar els meus coneixements polítics, d’anar a unes llistes com a candidata al Parlament de Catalunya i sobretot m’ha donat la oportunitat de tenir companys i companyes dels que he aprés i compartit molt bones estones.
Els anys han passat molt ràpid i l’experiència ha sigut més que positiva. Tot i que sento que encara em queda molt per aprendre, m’emporto nous coneixements, amics, amigues, companys i companyes que en aquest curt camí han estat i se que estaràn al meu costat.
M’en vaig orgullosa de la feina que hem fet durant aquests anys a Òdena. I sobretot orgullosa de saber que les coses es poden millorar i canviar amb dedicació i treball. Tot i que és una llàstima no haver pogut acabar projectes com la Biblioteca i el Centre de dia, que malahuradament ara resten aturats. També és dur veure des de l’oposició com una inversió tant important com era la llei de barris, queda en no res i desaprofita milions d’euros que estaven transformant el nostre poble. És molt dur veure com la feina d’un equip de gent que amb dedicació i il·lusió ha treballat de valent per millorar Òdena, ara es ningunejada sense criteris ni valors.
Però m’en vaig sabent que deixo aquí a un grup de gent que encara que sigui des de l’oposició, vetllarà, treballarà de valent i farà tot el que estigui en les seves mans, pel bé i futur d’Òdena. El Fernando, al nostre costat des de fa anys i ara a primera fila. La Sandra una dona jove i preparada, que em recorda moltíssim als meus inicis, i que estic segura que farà una gran feina per Òdena. La Loli és l’estat pur del que sent qualsevol veí o veïna, clara i transparent, una dona lluitadora. I el Joan, que entra al meu lloc, estic convençuda que amb el seu tarannà farà una feina magnífica. Amb la Lourdes, dir-te que que va ser un gran plaer compartir amb tu aquests mesos i que el grup amb tu ha guanyat en qualitat humana, tendresa i força de voluntat.
Siento dejaros a estas alturas, pero vosotros mejor que nadie entendéis que la coyuntura actual, de crisis, paro y recortes que estamos sufriendo, nos obligan a tomar decisiones que cambian por completo el rumbo de nuestras vidas. Por eso siento dejaros solos en este momento donde nuestro trabajo es más importante que nunca, para defender los derechos de aquellos que menos tienen y más lo necesitan. Pero estoy segura y convencida de que seguiréis luchando y trabajando por el bien común y mayor de Òdena, de su gente y de su futuro.
Gracias Francisco, por todo lo que me has enseñado, por la oportunidad que me diste y por todo tu apoyo. Gracias por tu paciencia, por tus consejos (siempre sabios) y por estar siempre ahí, arropándonos a todos. Eres una de las personas más honestas que conozco, más humilde y más justa… Tienes unas cualidades humanas que te hacen ser una persona extraordinaria, pero que pasa desapercibida por esa gran humildad que te caracteríza. Te admiro, siempre serás mi referente político porque siempre he dicho que yo de mayor quiero ser una política como tu. Aunque para eso me quede un largo camíno por recorrer. Si estoy aquí es gracias a ti y para mi eres y serás mi Alcalde.
Gracias a mis compañeros del mandato anterior. A Jaume; que alt vas deixar el llistó amb els numeros i comptes! En 4 anys m’has ensenyat com s’ha de fer un pressupost per treure el major profit per a la gent en temps de crisi. Llàstima que altres no hagin pres nota d’aixó… Andrés eres el ejemplo de como resolver temas con agilidad y sentido común, gracias por hablar y discutir siempre que ha sido necesario! Victor, que quieres que te diga, que entre tu y Emilio no sólo érais la representación del barrio, sino tambien fuímos parte de la nueva sabia del mandato, los tres novatos. Con vosotros he crecido y aprendido. Y de la misma manera sé que yo volveré algun día, también se que vosotros dos volveréis algun día, porque Òdena no puede prescindir que personas y políticos como vosotros. A tod@s, os quiero!!!
Gràcies als tècnics i treballadors de la casa, grans professionals dels que també he aprés moltíssim durant aquests anys.
I sobretot gràcies als meus pares, germanes i parella. Està clar que des de que vaig començar aquest camí no ho vaig fer sola. Sempre han estat al meu costat i moltes vegades fins i tot han patit més ells que jo. Potser la gent no és conscient de que quan una persona entra en el món de la política té darrera una família que sense tenir cap culpa pateix crítiques i mentides, que no formen part de la veritable política, però que no sempre tothom és capaç de diferenciar… Papa y mama gracias por estar siempre ahí. Giaco, grazie amore.
I per últim, només afegir, que aixó no és un adeu, sino un fins aviat perque penso tornar quan les circumstàncies m’ho permetin i seguir treballant per Òdena, amb un equip de gent fantàstica que seguirà vetllant pels interessos generals del poble.
